El Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del departament d’Interior ha impulsat el projecte d’urbanisme, seguretat i gènere, una iniciativa que persegueix l’objectiu principal d’augmentar la seguretat en relació amb l’espai públic, posant especial èmfasi en les dones mitjançant l’enfortiment de les eines que disposem per millorar l’espai públic. És per això que ha començat sessions per ampliar el coneixement i la conscienciació entorn del paper de l’urbanisme per la societat i disposar d’una diagnosi sobre seguretat amb perspectiva de gènere que proporcioni eines pel disseny de polítiques públiques de seguretat i, finalment, fer feina amb actors socials i institucionals.

Amposta serà un dels 15 ajuntaments de Catalunya que participen inicialment d’aquest projecte per fer la feina d’investigació a través de marxes exploratòries i mitjançant l’estudi de l’urbanisme feminista. Serà el proper 10 de juliol a les 19h a l’Espai Dones.

Què és una marxa exploratòria?

Les marxes exploratòries són una eina cabdal que ens facilitarà l’elaboració de les propostes i recomanacions de millora de la seguretat urbana amb perspectiva de gènere. Les marxes es van desenvolupar al Canadà l’any 1989 pel Comitè d’acció de la regió metropolitana de Toronto, tot responent a la violència feta contra les dones i les criatures.

Aquestes són una metodologia centrada a identificar aspectes urbans relacionats amb la percepció de seguretat a l’espai públic des d’una perspectiva de gènere. Consisteixen a recórrer un barri o un entorn concret amb un grup reduït per crear un ambient de confiança i segur per parlar de com ens afecten les violències masclistes, per tal de detectar i analitzar quins elements físics i socials condicionen la percepció d’(in)seguretat de les dones que viuen en un determinat entorn. És una eina de diagnosi, per obtenir informació sobre com respondre a aquesta problemàtica de les polítiques de seguretat i d’urbanisme.

Tal com explica el Col·lectiu Punt 6, amb qui es desenvolupa el projecte, les marxes persegueixen diferents objectius depenent d’on s’origina la demanda, ja sigui a demanda d’un col·lectiu feminista, entitats o municipis. Alhora, és una gran eina de sensibilització i d’organització. Aquestes permeten:

• Ampliar la visió de les violències que condicionen la seguretat de les dones a l’espai públic i comunitari.
• Autoorganitzar-se i reivindicar col·lectivament espais segurs amb una perspectiva feminista.
• Compartir i contribuir en la reparació de les violències rebudes en l’espai públic.
• Identificar col·lectivament els aspectes físics i funcionals de l’espai que generen percepció de seguretat.
• Incorporar la mirada feminista a l’agenda política i de les persones tècniques en les àrees d’urbanisme, mobilitat i seguretat, entre d’altres.

A destacar que la metodologia plantejada es treballa amb dones i persones no binàries.